Aprendre a llegir

Ahir a seminari vam començar amb el conte que ens va explicar el nostre company Cristian. El conte es deia : El camperol i el diable. I sobretot tractava el tema de l'estrategia i l'intel·ligencia per a sobreviure a els impediments que van sorgint al llarg de la vida.
A través de l'experiencia i de ser audaç, podrem arribar molt més lluny que no pas amb l'avarícia i l'impaciencia per tenir tot allò que volem en el moment en que ho volem.

Més endevant l'Aida i el Cristian ens van exposar la seva notícia d'actualitat educativa. Aquesta tractava el tema de l'aprenentatge de la lectura. I es deia que a Espanya es recolza l'idea de que els nens han de començar am la lectoescriptura a partir de la primària ( és a dir, amb 6 anys) i en canvi, d'altres llocs com Anglaterra deia que no, que els nens havien de començar a aprendre a llegir i escriure a partir dels 5 anys ( a l'etapa d'infantil).
Per endinsar-nos-hi més en el tema vam crear un debat on ens dividiem la classe en dues parts. Per un costat estaven els que recolzaven la idea de Espanya, i per l'altre els que recolzaven la d'Anglaterra. Cada grup va haver de fer 5 raons per les quals ells defensaven aquella idea.
Va ser un debat força interessant perquè realment sí que és un tema del qual s'hauria de parlar per tal d'arribar a un acord on tan els nens i els professors no sortissin mal parats. I vam arribar a la conclusió que els nens a partir dels 5 anys han de començar a utilitzar les llestres, a iniciar un contacte amb aquestes. Però mai començar ja amb l'ensenyament de la lectoescriptura perquè seria massa precoç per a ells. Els nens encara necessiten un temps per a assolir les capacitat , i desenvolupar les que fan referència al sistema cognitiu.

Un cop acabat el debat vam sortir tots de l'aula i la Paula anava comentant de dos en dos com havía anat el semestre per a cadascú.

La frase amb la que hem quedo del dia passat va ser la que va dir el Crístian, i que després la Paula va relacionar amb un refrany que diu : " És més sabi el diable per vell, que per diable."

Això ja s'acaba!!

Avui ha estat el penúltim dia de seminari amb la Paula. Hem començat explicant-nos les inquietuds que tenia cadascú per els examens que tenim al Gener. I al final ho hem pogut aclarir una mica.
Més endevant la Pilar i la han presentat la seva notícia sobre actualitat educativa. La notícia tractava sobre uns fets que havíen passat durant una classe de primària. El professor de l'aula al veure que els seus alumnes estaven molt esberats , i després de que aquests li repetissin constantment que no tenía músculs, va decidir treure's la samarreta. I un cop treta se la va tornar a posar. Tot i així, els alumnes van grabar un vídeo on passava tot això i el van penjar a la web ( al youtube.com) per tal que tothom que volgués el pogués veure.
Amb aquesta notícia es va crear un escàndol, i es va fer fora del centre a aquest professor. A més a més el director ha enviat una carta a tots els demés centres perquè aquesta persona no pugui tornar a exercir com a mestres.
Personalment, crec que les coses se'ls han anat de les mans i també que s'ha portat tot al extrem. El fet de que un mestre es tregui la samarreta no implica cap mena de agressió de cap mena cap als alumnes, i per tant, no crec que el càstig hagi de ser tan sever. Tot i així, tampoc eren les maneres correctes de demostra'ls-hi als nens que allò que deien no era cert , i inclús el fet de que ell segueixi el roll dels nens tampoc és el més convenient.
El càstig que haurien de rebre tan alumnes , com el professor, hauria de ser una activitat en conjunt per tal que les dues parts implicades se'n adonessin que el que han fet no està bé, i si cal, fer-ho constar en l'expedient del professor durant dos anys com a màxim.

Un cop finalitzada la actualitat educativa, com que la Mònica estava malalta i no va poder explicar el seu conte vam començar amb el debat sobre el treball que havíem de portar fet sobre : L'educació al meu país.
La Paula portava una activitat on havíem de apuntar tots els temes que havíem tractat en aquest treball. Així vam fer una llista i vam veure que hi havía una varietat molt gran, i potser fins i tot temes que ni tan sols se'ns havien passat pel cap.
Per exemple : l'idioma, el nivell educatiu, les beques, la relació escola-família, els nouvinguts,...
Vam arribar a la conclusió que parlar d'educació ara mateix potser era una mica precipitat i no en teníem totes les eines necessàries. Així, que vam deicidir que un cop haguèssim acabat la carrera, o un any abans ens plantejèssim com estaba l'educació al nostre país en aquell moment.
També vam acabar dient que l'educació canvia molt i depen de molts factors ( el moment pol·lític, el sistema educatiu,...)


La frase que més hem va cridar l'atenció del seminari va ser la que va dir la Paula : "Els càstigs no serveixen per a res si no reparen".

T'agrada el què fas?

L'altre dia a seminari vam començar amb el repartiment dels treballs que havíem fet sobre : Com eren els meus mestres
Més endevant vam començar amb l'activitat sobre la pel·lícula que haviem vist el dia passat ( Billy Eliot). Així , a través d'un seguit de preguntes que la Paula ens va plantejar vam començar un debat sobre l'importància de la igualtat de sexes. Ens hem de valorar com a persones, no cal diferenciar entre homes i dones perquè ,estan a l'época que estem, sembla ridícul fer-ho, i tot i així encara hi ha gent que ho pensa. Que es creu que per ser dona només serveix per estar a casa cuidant dels demés, mentre el marit i els fills s'acomoden al sofà. I també hem va sorprendre molt el fet que molta gent encara pensés que una carrera com la nostre esta plena de noies perquè fer de mestre/a és una feina que només ens pertoca a nosaltres. Jo crec que tothom pot fer-ho tot. Ho farà millor o pitjor però al menys ho haurà provat. És com tot, si no ho proves, no saps realment si t'agrada o no.
Va ser una molt bona manera per començar un debat que , sincerament, crec que hauria de ser necessari per a tothom que exposés la seva opinió sobre el tema.

Un cop acabat el debat , la nostra companya Paula Centeno va explicar el seu conte. El conte es deia " Els tres pèls d'or del diable". El conte tractava d' un noi que es volia casar amb la princesa del seu poble. Tot i així el pare d' ella no ho volia permetre per res del món i va enviar al jove a que li arranqués tres pels d'or al diable, perquè sabia perfectament que no en sortiria viu. Tot i això, el princep amb molta estratègia i amb l'ajuda de la bruixa va aconseguir-ho. I va tornar a palau per casar-se amb la princesa, i a més a més va enviar al rei al lloc on ell havia estat dient-li que anès al bosc perquè hi havia molt d'or. Aquest va fer el que li va dir el noi, ja que l'avaricia podía més que l'odi mateix que sentia per ell, i així va ser com el rei es va morir aïllat en una barca que hi havia en un llac.
Aquest conte ha sigut molt macu i segurament un dels més llargs que s'han explicat al seminari, i crec que la Paula ho ha fet molt bé,sobretot perquè tots sabem que el fet de parlar en públic la fica molt nerviosa. Però reconec que no ho semblava gaire que ho estigués i es va entendre molt bé tot el conte.

La frase que més hem va agradar del seminari va ser la següent : "Heu de fer allò que us agradi" . Ens ho va dir la Paula mentre parlavem sobre si ens agradava o no la carrera. Hem va agradar molt que ho preguntés perquè crec que és una bona pregunta estan en el moment en que estem de la carrera.

Per amor a l'art

El darrer dia de seminari va ser molt diferent als que havíem fet anteriorment. La Paula i la Loles ( tutora d' un altre seminari) es van posar d'acord per veure tots junts la pel·lícula de Billy Eliot.
Aquesta pel·lícula ens va ensenyar molts valors sobre la nostre vida quotidiana i sobre el que ens podem trobar en un futur próxim.
En el cas del nen de la pel·lícula vam veure reflectit un cas on el nen volia fer ballet, mentre que el seu pare no el deixava, i l'obligava a anar a classes de lluita lliure. Tot i això, ell continua anant a les classes de dansa i al final acaba demostrant que és tot un professional.
A partir d'aquesta pel·lícula podem extreure'n diferents reflexions. La primera de totes és que si tu tens uns somnis a la vida i unes aspiracions has d'anar a buscar-les. Això és el que ens fa viure amb ganes i alegria, i per tant, si hi ha una persona que és molt propera a nosaltres que no ens recolza en algun d'aquests somnis ens frustrem i no decidim tirar endevant. Però tot i així, cal demostrar als demés el que vals i el que pots arribar a fer per ser respectat i valorat. On hi ha esforç, més endevant apareixerà un resultat, un fruit.
A més a més, també ens ensenyava l'importancia de l'amistat al llarg de tota la nostra vida. Els amics són de les persones més important que tenim, i hem de saber estimar-los i respectar-los com es mereixen.
Un altre dels factors que vam veure i possiblement el més destacat és la necessitat que té la societat ( o al menys la tenia anys enrere) de distingir entre homes i dones. La desigualtat de sexes sempre ha estat un dels temes "tabú" de la nostre societat, i en aquesta pel·lícula es veu molt reflectit quan el nen vol ser ballarí i el seu pare no el deixa perquè diu que és un esport per a noies, per a homosexuals.
I això ho ha fomentat la societat en general, aquesta idea de crear una distinció entre el que podem i no poden fer les dones , i el que poden i no poden fer els homes és un prototip de societat que s'ha creat al llarg dels anys, i que ara mica en mica, sembla que va canviant.
Amb aquesta pel·lícula, però, hem vist que la societat i el que digui aquesta no és el més important. Per sobre de tot estem les persones, i les persones som individuals una per una. Per tant hem d'intentar ser nosaltres i no ser el que la societat vulgui que siguem. Sempre, això si, sense intentar ser més que ningú.

SEMINARI i TIC units per a una bona causa

Dimarts passat ,a seminari, vàrem començar amb un conte que ens va explicar la Laia. Aquest conte tractava de la part negativa que pot tenir portar una rutina. Nosaltres , els humans, necessitem descobrir noves coses, noves emocions, nous sentiments, noves experiències. I la rutina no ens ho permet. Per explicar-nos-ho va utilitzar un conte molt original i emotiu que tractava d'una manera molt original tots els sentiments negatius. L'odi, la vergonya, la venjança,... On tots ells volien destruir a la mort d'una vegada per totes. Però tot i així no ho aconseguien mai. I de cop i volta, la rutina va aparèixer per a destruir-la, i ho va aconseguir sense cap mena de dificultat.

D'aquesta manera ens n'adonem com el fet de fer una cosa dia rere dia, no vol dir que estiguem endinsats en una rutina, si nosaltres transformem aquesta cada dia en una experiència diferent.

Seguidament, vàrem començar amb els exposicions dels nostres mokie makers sobre la setmana d'activitats. Tots ells eren molts semblant, però cap era igual. Cadascú va utilitzar diferents maneres de mostrar el que havía fet i sentit durant la setmana d'activitats. D'aquesta manera, vam poder comprovar la varietat que se'ns mostra a l'hora d'explicar una mateixa cosa.
La Paula ens va felicitar per el nostre treball, i per a mi això va ser un factor molt important.
Ens porten dient que els nens necessiten l'aprovació i el reconèixement dels seus mestres al llarg de tota la seva evolució, però crec que ,això, no només és qüestió de nens/es.

A continuació us penjo el video que vam fer la Sílvia i jo per al setmana d'activitats extraordinàries:




I per últim, vam acabar el dia de seminari amb una activitat d'actualitat educativa. La Marta i la Mónica van exposar una notícia que havía sortit fa poc al diari. En aquesta es deia que un pare d' una alumna havía denunciat al seu mestre per haver castigat a la seva filla de cara a la pared i per haver-la humiliat davant de tota la classe per no haver fet els deures. Un cop explicada la notícia ens van fer col·locar-nos en grups de 3 i 4 persones , on cada grup tenia un paper. Uns erem els pares, els altres el professors i per últim els alumnes. Tots havíem de posar-nos en situació com si aquesta notícia ens hagués afectat directament a nosaltres. Així, haviem de respondre a un seguit de preguntes segons el nostre paper.
Va ser una notícia molt interessant i va donar molt de sí per a crear un debat entre nosaltres.

La frase més important del seminari ,segurament, va ser la que va dir la Paula sobre nosaltres. No recordo ben bé el que deia però feia referència al nostre esforç i la nostre dedicació a l'hora de fer l'activitat de la setmana extraordinària.

Sempre s'és a temps per rectificar

Divendres a seminari vam començar amb l'exposició de cada grup de la setmana anterior. Havíem d'explicar on havíem estat i que és el que ens havia aportat aquella experiència. Hi va haver gent a qui no li va agradar el lloc on havien anat. Ja sigui per el tracte que van rebre quan van ser allà, o simplement per l'activitat en sí. Nosaltres, la Sílvia i jo, vam explicar que vam estar a l'Aquàrium. A nosaltres l'experiència ens va encantar i ens van tractar de la millor manera. Hi va haver altre gent, com per exemple l'Ana Montserrat i la Laura Novillo que van decidir anar al Museu de la xocolata i no els van deixar entrar mentre els nens estaven fent l'activitat. Tot i així, en general les opinions van ser bastant positives, i per tant totes aquestes activitats fora de l'àmbit universitàri ens han donat un incentiu, perquè més endevant quan nosaltres haguem d'organitzar activitats i haguem de decidir a on anar, ja tindrem una base i ja sabrem quines poden ser les activitats educatives a les que podem anar.

Més endevant, la Paula va demanar qui de nosaltres havia vist la pel·lícula de Àgora. Jo i algunes companyes del meu seminari no l'haviem vist i la Paula ens va dir que no li semblava correcte. Després de que ens digués el que ella en pensava, i tot i que jo havia fet el possible per anar-la a veure, hem va semblar que la meva actitud i la de les meves companyes no havia sigut l'adecuada. Si s'organtiza una activitat, o es demana que els alumnes facin alguna cosa per al dia indicat el mínim és fer-ho. D'aquesta manera jo vaig sentir que m'estava fallan a mi mateixa , i també l'estava fallan a ella. Vaig adonar-me'n que si no es pot fer alguna cosa, s'ha de fer el possible per aconseguir-ho, en tots els sentits.
De la pel·lícula es va dir que era molt maca, molta gent havia plorat amb ella i sobretot cadascú va donar la seva opinió sobre aquesta. Hi havia gent que va dir que no li agradava ja que n'esperava molt més.


Per acabar la Laura ens va explicar un conte que es titulava : " La primera ventafocs" i que tractava d' una noia que perdia una sabata i un home molt ric que s'enamorava d'ella. Al perdre la sabata la noia no va poder sortir de casa, ja que era tan pobre que només en tenia un parell. El noi l'anava a buscar a la seva cabanya, que era on vivia, i s'acabava enamorant d'ella per molt pobre que fós.
És segurament la primera història que es va explicar sobre el conte tan conegut de DIsney de " la Ventafocs".M'agraden molt els contes que expliquen els inicis d'històries conegudes. Així veus com es van anar desenvolupant i quin és el resultat de la literatura que s'explica boca a boca.

La frase de seminari amb la que hem quedo va ser la que va dir la Paula sobre el nostre comportament : " Imagineu-vos que els vostres nens no porten el que se'ls demana el dia assignat, els vostres plans se'n van a norris..."
Hem va fer reflexionar durant una estona.

Epaminondes

L'altre dia a seminari vam començar amb el repartiment que va fer la Paula dels treballs sobre el llibre de l'Eulàlia Bosch. Cop seguit la nostre companya de classe Laia va explicar el seu conte que tenia com a títol . Epaminondes. Per explicar-lo va utilitzar diferents suports materials, com cartolines amb dibuixos que il·lustraven tot el que la Laia ens anava explicant. Va ser un dels contes més entranyables de tots els que haviem sentit abans. El fet que la Laia utilitzes aquestes cartolines li donava un toc més real a l'història i ens permetia imaginar-nos-ho tot amb molta més facilitat.
No només els suports, sinó també la manera d' explicar el conte va resultar molt interessant. Tots estavem pendents del que ella explicava amb emoció per veure que era el que explicaria més endevant.
Se n'apren molt de les coses que fan bé els demés. D'aquesta manera a mi, al menys, m'ha donat idees perquè en un futur quan començi a explicar més contes utilitzar diferents materials i objectes perquè als nens se'ls faci més atractiu.

La frase que més hem va impactar va ser la que va dir la Paula de : "Els suports materials per a explicar contes són molt improtants"

Catalanitza't!!

Hem començat la classe amb el conte que ens ha explicat la Yolanda. Aquest conte explicava el perquè de que el mar sigui salat. El conte explicava l'història d'uns pescadors que de tant avariciosos que eren van acabar omplint tot el mar ple de sal. L'història es centrava en un molinet màgic que permetia demanar tots els desitjos possibles, sempre i quan un cop demanats se li donguessin les gràcies al molinet per haver concedit aquest desig.
M'agradat molt com ha explicat la Yolanda el conte, ja que ho ha fet lent, amb expressió i es notava que se l'havia preparat, i sobretot, que li agradava. A més, hem aprés que l'important és que hem de ser concients de que la vida pot donar moltes voltes,i que podem passar d'estar molt bé a que tot es torni a la nostra contra i estar molt malament.

Més tard vam tornar a reprendre el tema de les pel·lícules i les nostres companyes van acabar d'explicar les seves.
Les pel·lícules que faltaven eren les següents :
-Huang Shi
-Rebel·lión en las aulas
-Fuerte Apache
-Mentes peligrosas
-Los chicos del coro

Després d'explicar les pel·lícules, hem fet el debat sobre la actualitat educativa. La notícia tractava de que s'esta fent una campanya perquè el català sigui obligatori a les universitats. Per crear una dinàmica ens han demanat que ens inventessim, pe grups, algun logo per a incitar a a gent a interessar-se per aquest tema. I també, perquè a través d'aquesta campanya que estan fent, reparteixen trítics per incitar. D'aquesta manera ens posariem a la pell d'aquestes persones.

La vida és una pel·lícula basada en fets reals

Divendres a seminari vam iniciar la classe amb l'explicació de la Paula sobre el tema de la sortida als diferents llocs on anirem durant la setmana blanca. Més endavant la Yolanda i l'Andrea ens van explicar la seva notícia d'actualitat educativa. La notícia tractava un tema molt interessant com era la religió. La notícia parlava de que s'iniciaria una proposta que havia fet Joan Maragall on deia que calia fer un canvi de nom de les festivitats. Com per exemple : La setmana santa. Perquè nosaltres ens sentíssim més identificats amb aquesta notícia van crear un roll en el que ens separaven per grups ( tres grups de 4 persones) i cada grup tenia una ideologia. Elles ja ens donaven per suposat,dins el roll,que aquella proposta que havia fet Joan Maragall ja havia sigut acceptada i que el nom que havien escollit era : Vacances d' Hivern i Vacances d'Estiu. Cada grup estava a favor o en contra d'aquest canvi i la diferencia que hi havia entre els diferents grups era que uns formaven part d'una escola privada i religiosa, un altres d' una concertada i els últims d' una pública. Així havíem de començar un debat per tal de decidir si aquell nou canvi ens semblava correcte, o no.

Un cop acabat el debat, l'Anna ens ha explicat un conte que portava com a títol : La botiga dels records. Aquest conte ens ha ensenyat que tot el nostre passat és important. Moltes vegades la gent es capfica en viure el present sense tenir en compte el passat, i no recordem que gràcies al nostre passat podem dir com som ara. El passat, va ser el futur en un passat.


L'última activitat que vam fer va ser la de les pel·ícules.
Aquestes són les que es van presentar:
-Matilda
-La lengua de las mariposas
-La ola
-Àgora
-El niño con el pijama de rayas

Les nostres companyes van començar a explicar les seves pel·lícules, recolzant-se sempre en videos del youtube,perquè a nosaltres ens sigues més fàcil d'entendre i ho visquèssim de més aprop. Per a mi, una de les coses que més hem va sobtar va ser que la Paula , cada cop que un grup presentava la seva pel·lícula ens demanava que el valorèssim. Per a mi va ser una situació bastant delicada perquè tampoc crec que siguem gaire professionals com per saber si ho fa bé o malament, tot i que sé que hem de començar a ser més crítics. Tot i això moltes de les meves companyes és van superar a l'hora d' exposar la peli. I per així penso que aquesta activitat ens ha servit molt per veure que una cosa tan senzilla com és explicar una pel·lícula, pot ser tot un esforç quan et poses davant d'un grup de gent.

A part d'això crec que el fet d'aprendre noves pel·lícules sobre educació també ens ha obert noves portes a descobrir més coses sobre aquesta.
A nivell personal, crec que tant la Sílvia com jo, no ho hem fet tan malament com esperàvem. Estàvem bastant neguitoses sobre com explicar la pel·lícula, perquè no sabíem si ens havíem d'expandir o l'havíem de resumir molt. Però també és una avantatge haver tingut companyes que l'han presentada abans, i veure com ho havien fet elles per tranquil·litzar-nos una mica.


Aquest és un fragment, específicament l'últim, de la peli que la Sílvia i jo vam presentar. La lengua de las mariposas:



Per últim, d'aquest seminari hem quedo amb la frase que ha dit la Paula : " Heu de ser més crítics amb els vostres companys/es"

El nostre Blog

Avui a seminari hem començat amb un conte que ens ha explicat la nostra companya Andrea. Al principi s'ha notat que estava nerviosa, però mica en mica ha començat a perdre la vergonya i a explicar el conte que portava preparat. El conte tractava d' un mite grec que s'anomena : Eros i Psique. Aquest mite tracta de la història d' amor que van viure aquests dos deus de l'olimp i les dificultats que van tenir alhora de fer-se el primer petó. Hi ha una escultura que representa el moment en que Eros li fa un petó a Psique. L'Andrea ens ha explicat que ha triat aquest conte perquè durant el batxillerat van estudiar l'escultura que he comentat anteriorment i li va encantar. A més va tenir la sort de que sortís a la selectivitat, i ens deia que volia seguir amb aquesta sort explicant-nos a nosaltres aquest conte.
Ha sigut un conte molt tendre, amb l'amor entre mig qualsevol cosa és maca. Tot i així, potser ha anat una mica ràpid a explicar-lo, però tots sabem que ha estat fruit del nerviosisme. També m'ha ensenyat que per poder arribar a on volem ( ja sigui a una persona o un repte personal) cal que ens esforcem. Les coses no t'arriben perquè si, tu has d'anar a buscar-les i has de dedicar-hi molt d esforç perquè després tinguis la recompensa que t'has guanyat. Com Eros va fer amb Psique, no va parar fins que no la va tenir als seus braços. A això hem refereixo.

Després cadascú ha presentat el seu blog personal i n'hem tret conclusions que crec que ens han servit a tots per millorar-lo. Com per exemple : cal que ens repassem el full que la Paula ens va donar amb els pautes que cal seguir per a fer una entrada al blog, perquè a molts de nosaltres ens faltaven apartats.
Amb la presentació dels blogs, també me'n he adonat de la dificultat que té el saber que es vol dir però no saber com expressar-ho amb paraules. Crec que és de les coses més importants que hem d'aprendre en aquesta carrera. Cal que,abans d' escriure el que vulguem dir ho pensem i ens organitzem ,de manera, que ens sigui més fàcil escriure-ho. També hem aprés a fer coses que abans no sabíem, gràcies als nostres companys.


Com a frase del dia hem quedo amb una que ha dit la Paula mentre miràvem els blogs :
"No hi ha res més important que saber expressar-nos"

Que algú confii en nosaltres...

En aquest seminari vam començar amb un conte que es titulava : L’últim de tren de la matinada que ens va explicar la Sílvia. El conte tractava d' una història d' amor en la que un noi i una noia es trobaven a l'andana del tren. Els dos estaven molt incòmodes per la presència de l'altre, però de sobte en el moment en que arriben els dos trens corresponents cap d' ells puja en el seu i s'esperen l'un a cada part de la seva andana. Al final del conte el noi li diu a la noia : Anem? i ella li respon: Sí, a veure qui arriba abans al carrer. És un conte que hem va agradar molt perquè representa l'amor a primera vista i com la comunicació no verbal pot dir més que tot un diàleg. Els dos sabien que l'altre l'estaria esperant a l'altre costat de la via.
Més endevant la Pilar ens va explicar un altre conte que es titulava :Nilo. Parlava d' un nen que era mut i com a partir d' aquesta discapacitat molts amics i familiars el deixaven de banda. Fins que un dia la seva mare intenta que s'integri dins d' un joc i a partir d' aquell moment tothom el comença a valorar tal i com es mereix. Aquest conte ens va fer reflexionar perquè segurament nosaltres també ens hem sentit així alguna vegada. Necessitar una persona al costat que ens valori i ens estimi tal i com sóm és molt important , i sobretot ho és encara més a l'etapa d' infantil.
Per últim dues companyes de classe van exposar la seva notícia. Aquesta parlava de l'idioma que sortiria per defecte en els pròxims ordinadors. Havíem de crear un roll en el que hi hagués una part de la classe que estigués d'acord en que els ordinadors sortissin per defecte en Català i una altre part que digués que havien de sortir en Castellà.
Al final els dos grups no vam arribar a cap acord, ja s'hi van començar a interposar conflictes polítics.

Va ser una classe que hem va servir per veure que podem parlar quan vulguem, sempre i quan respectem el torn de paraula dels demés. I sobretot veure que la nostra paraula també conta dins d' aquest seminari. Tots podem aportar molt i tots en podem treure profit del que diuen els altres.

La sort en l'educació

Avui a seminari hem començat mirant els treballs que li haviem d' entregar a la Paula per avui sobre el tema : " Com eren els nostres mestres?" . Hem vist algunes errades que hem comés a l'hora de fer el treball ( com per exemple : els marges, la numeració de les pàgines o l'el·laboració d l'índex, etc...) per saber com ho hem de fer per al següent treball que ens encarregui.
Després he llegit el conte que m'havia preparat que tenia com a títol : " Conte dins d' un conte" i que tractava sobretot el tema de la necessitat dels humans per capficar-nos en allò que ens preocupa sense arribar a cap finalitat i sense disfrutar de la vida. Com també el fet d'anar a buscar la mort o saber-ne el màxim possible d'ella. Era un conte amb un rerefons reflexiu en el que un savi li explicava un conte a un home que tenia problemes d' insomni perquè pensament horribles li venien a la ment dia rere dia.
El savi l'ajuda a adonar-se'n de que esta cometent un error al donar-li tantes voltes a les coses i no veure tot el que s'esta perden per culpa d' això.
Un cop llegit el llibre, la Paula ha proposat una activitat nova. Ens ha demanat que ens col·loquéssim en grups segons les diferents etapes de l'educació ( infantil, primària, secundària i Batxillerat). Després hem hagut d' explicar al nostre grup quines eren les nostres anècdotes d' aquella etapa i si eren positives o negatives. Arrel del que ens navem explicant els uns als altres hem hagut de definir amb una adjectiu com vèiem nosaltres a aquells mestres. Un cop tots els del grup haviem explicat la seva anècdota n'hem hagut d' escollir una de negativa i una altre de positiva per tal d' explicar-la als companys. D'aquesta manera hem arribat a la conclusió que moltes vegades la sort, encara que sigui trist de reconèxier, és la que ens marca si tindrem un mestre bo o dolent. I sobretot que aquests mestres ens poden arribar a marcar molt al llarg de la nostra vida. Per exemple, a l'etapa d' infantil el mestre cal que demostri al alumne que està com a casa, que en ell té una persona en la qual pot confiar. El paper d' un mestre carinyós, tendre, afectiu és molt important en aquesta etapa. En canvi, quan ens anem fent grans ja no necessitem tant que el mestre sigui la persona que ens transmet carinyo sinó que ha de ser també algú que en sapiga de l'assignatura, que ens ensenyi més coneixements. Això si, el fet de ser més grans també ens apropa més al mestre a nivell personal.

Per això la conclusió a la qual hem arribat és que amb vocació i coneixements necessaris per a l'ensenyament podem arribar a ser molt bons mestres sempre i quan això ens satisfaci.

El "Conte de Perséfone" i el calendari escolar a debat

El seminari d'avui ha comensat amb un conte. Aquest conte l'ha explicat la Sara López i ho ha fet molt bé. El tema era interessant i l'ha explicat de manera que ningú s'ha perdut tot i al dificultat que tenia perquè havia d' utilitzar molts noms diferents sobre la mitologia grega.

El conte tractava d' una noia ,anomenada Perséfone, que era segrestada per el seu tiet Hades ( el deu de l'infern). És aleshores quan Zeus, els pare de Perséfone li demana a Hades que retorni a la seva filla. Però aquest és nega a fer-ho i Zeus per poder seguir veient a la seva filla se les enpesca li demana a Hades que si ell vol es quedi amb la noia, però amb una condició : cada mig any Perséfone tornarà a la Terra per veure a la seva mare , Era. Hades accepta i per això es relaciona a Perséfone amb les estacions ( sobretot primavera i hivern). Es diu que quan Perséfone arriba a la terra les flors, el sol i la primavera arriben a la Terra. Però quan Perséfone torna a l'infern les flors es moren. Per tant fa referència a l'hivern.

Després d' explicar el conte i comentar-lo hem fet un debat sobre un canvi que succeirà l'any que bé i que suposa l'adelantament del curs escolar una setmana i les vacances d' una setmana al Febrer. Tots els blocs de l'educació s'hi veuran afectats ( tan pares, com professors i alumnes). Desrpés d' explicar la notícia s' ha creat un roll per posar-se a la pell de cadascú dels afectats. I al final, després de molt de debat s'ha arribat a la conclusió següent : Es començaria el curs escolar abans però amb al condició que aquesta setmana fos de integració per l'alumnes. I que la setmana de Febrer estigués dedicada només a fer activitats. Aquestes activitats no les realitzaria el claustre de professors sinó que les portaria un "esplai" o un grup de monitors de lleure.

L'OBJECTE EDUCATIU

Avui a Seminari hem fet una mena de joc que consistia en que cadascú portés de casa seva un objecte de quan era petit relacionat amb l'educació. Em posat en comú tots els objectes i em pogut veure com de tots ells se'n formaven un conjunt d' idees claus. La primera l'educació es basa en la família, els mestres i el propi alumnes. Aquests son els pilars fonamentals, i si un d'ells falla els demés no funcionen igual. Per un altre cantó també tenim que l'educació és algo que hem d'anar cuidant i regant dia a dia perquè es necessita sempre i per sempre. Mai deixem de educar ni de ser educats pels demés. També s'ha dit que l'educació no només es basava en donar sinó també en rebre. Quan nosaltres ensenyem, estem aprenent constantment.

La cinquena idea es basa en que nosaltres ens trobarem amb molts nens/es i cap d'ells serà igual, per tant hem d' intentar que cadascú a la seva manera i al seu ritme aconsegueixi superar-se cada dia una mica més. Nosaltres hem de tenir molt en compte que no tots els nens podràn fer el mateix, ni arribaran igual de ràpid a les seves metes, però tot i així els hi hem de donar els estris perquè per ells mateixos arribin al seu ritme.

I per últim saber que tot el que hem estat fent i tot l'esforç que hi hem dedicat obtindrà una satisfacció i una recompensa al veure que aquest nen/a s'ha format com a persona, en part , gràcies a nosaltres. D'això se'n diu EDUCAR.

La "clau" de la presentació

Avui, dimarts dia 6, hem començat el seminari. La Paula ens ha fet presentar-nos a cadascú per tal de que tots ens coneguèssim una mica més. Ho ha fet a través d' un joc molt original que consistia en ficar totes les claus de cadascú dins d' una mena de paperera. Després la Paula agafava una de les claus ( a l'atzar ) i la feia sonar, nosaltres havíem d' esbrinar si aquelles eren les nostres claus. M'ha semblat una manera molt original de començar a presentar-nos i de descobrir que segurament ens coneixem i coneixem el nostre entorn més del que ens pensem. Al presentar-nos hem aprés coses dels demés que segurament en aquestes dues setmanes encara desconeixíem. M'he sentit molt còmode a la classe i per a mi això és molt important.