Que algú confii en nosaltres...

En aquest seminari vam començar amb un conte que es titulava : L’últim de tren de la matinada que ens va explicar la Sílvia. El conte tractava d' una història d' amor en la que un noi i una noia es trobaven a l'andana del tren. Els dos estaven molt incòmodes per la presència de l'altre, però de sobte en el moment en que arriben els dos trens corresponents cap d' ells puja en el seu i s'esperen l'un a cada part de la seva andana. Al final del conte el noi li diu a la noia : Anem? i ella li respon: Sí, a veure qui arriba abans al carrer. És un conte que hem va agradar molt perquè representa l'amor a primera vista i com la comunicació no verbal pot dir més que tot un diàleg. Els dos sabien que l'altre l'estaria esperant a l'altre costat de la via.
Més endevant la Pilar ens va explicar un altre conte que es titulava :Nilo. Parlava d' un nen que era mut i com a partir d' aquesta discapacitat molts amics i familiars el deixaven de banda. Fins que un dia la seva mare intenta que s'integri dins d' un joc i a partir d' aquell moment tothom el comença a valorar tal i com es mereix. Aquest conte ens va fer reflexionar perquè segurament nosaltres també ens hem sentit així alguna vegada. Necessitar una persona al costat que ens valori i ens estimi tal i com sóm és molt important , i sobretot ho és encara més a l'etapa d' infantil.
Per últim dues companyes de classe van exposar la seva notícia. Aquesta parlava de l'idioma que sortiria per defecte en els pròxims ordinadors. Havíem de crear un roll en el que hi hagués una part de la classe que estigués d'acord en que els ordinadors sortissin per defecte en Català i una altre part que digués que havien de sortir en Castellà.
Al final els dos grups no vam arribar a cap acord, ja s'hi van començar a interposar conflictes polítics.

Va ser una classe que hem va servir per veure que podem parlar quan vulguem, sempre i quan respectem el torn de paraula dels demés. I sobretot veure que la nostra paraula també conta dins d' aquest seminari. Tots podem aportar molt i tots en podem treure profit del que diuen els altres.