La sort en l'educació

Avui a seminari hem començat mirant els treballs que li haviem d' entregar a la Paula per avui sobre el tema : " Com eren els nostres mestres?" . Hem vist algunes errades que hem comés a l'hora de fer el treball ( com per exemple : els marges, la numeració de les pàgines o l'el·laboració d l'índex, etc...) per saber com ho hem de fer per al següent treball que ens encarregui.
Després he llegit el conte que m'havia preparat que tenia com a títol : " Conte dins d' un conte" i que tractava sobretot el tema de la necessitat dels humans per capficar-nos en allò que ens preocupa sense arribar a cap finalitat i sense disfrutar de la vida. Com també el fet d'anar a buscar la mort o saber-ne el màxim possible d'ella. Era un conte amb un rerefons reflexiu en el que un savi li explicava un conte a un home que tenia problemes d' insomni perquè pensament horribles li venien a la ment dia rere dia.
El savi l'ajuda a adonar-se'n de que esta cometent un error al donar-li tantes voltes a les coses i no veure tot el que s'esta perden per culpa d' això.
Un cop llegit el llibre, la Paula ha proposat una activitat nova. Ens ha demanat que ens col·loquéssim en grups segons les diferents etapes de l'educació ( infantil, primària, secundària i Batxillerat). Després hem hagut d' explicar al nostre grup quines eren les nostres anècdotes d' aquella etapa i si eren positives o negatives. Arrel del que ens navem explicant els uns als altres hem hagut de definir amb una adjectiu com vèiem nosaltres a aquells mestres. Un cop tots els del grup haviem explicat la seva anècdota n'hem hagut d' escollir una de negativa i una altre de positiva per tal d' explicar-la als companys. D'aquesta manera hem arribat a la conclusió que moltes vegades la sort, encara que sigui trist de reconèxier, és la que ens marca si tindrem un mestre bo o dolent. I sobretot que aquests mestres ens poden arribar a marcar molt al llarg de la nostra vida. Per exemple, a l'etapa d' infantil el mestre cal que demostri al alumne que està com a casa, que en ell té una persona en la qual pot confiar. El paper d' un mestre carinyós, tendre, afectiu és molt important en aquesta etapa. En canvi, quan ens anem fent grans ja no necessitem tant que el mestre sigui la persona que ens transmet carinyo sinó que ha de ser també algú que en sapiga de l'assignatura, que ens ensenyi més coneixements. Això si, el fet de ser més grans també ens apropa més al mestre a nivell personal.

Per això la conclusió a la qual hem arribat és que amb vocació i coneixements necessaris per a l'ensenyament podem arribar a ser molt bons mestres sempre i quan això ens satisfaci.