Sempre s'és a temps per rectificar

Divendres a seminari vam començar amb l'exposició de cada grup de la setmana anterior. Havíem d'explicar on havíem estat i que és el que ens havia aportat aquella experiència. Hi va haver gent a qui no li va agradar el lloc on havien anat. Ja sigui per el tracte que van rebre quan van ser allà, o simplement per l'activitat en sí. Nosaltres, la Sílvia i jo, vam explicar que vam estar a l'Aquàrium. A nosaltres l'experiència ens va encantar i ens van tractar de la millor manera. Hi va haver altre gent, com per exemple l'Ana Montserrat i la Laura Novillo que van decidir anar al Museu de la xocolata i no els van deixar entrar mentre els nens estaven fent l'activitat. Tot i així, en general les opinions van ser bastant positives, i per tant totes aquestes activitats fora de l'àmbit universitàri ens han donat un incentiu, perquè més endevant quan nosaltres haguem d'organitzar activitats i haguem de decidir a on anar, ja tindrem una base i ja sabrem quines poden ser les activitats educatives a les que podem anar.

Més endevant, la Paula va demanar qui de nosaltres havia vist la pel·lícula de Àgora. Jo i algunes companyes del meu seminari no l'haviem vist i la Paula ens va dir que no li semblava correcte. Després de que ens digués el que ella en pensava, i tot i que jo havia fet el possible per anar-la a veure, hem va semblar que la meva actitud i la de les meves companyes no havia sigut l'adecuada. Si s'organtiza una activitat, o es demana que els alumnes facin alguna cosa per al dia indicat el mínim és fer-ho. D'aquesta manera jo vaig sentir que m'estava fallan a mi mateixa , i també l'estava fallan a ella. Vaig adonar-me'n que si no es pot fer alguna cosa, s'ha de fer el possible per aconseguir-ho, en tots els sentits.
De la pel·lícula es va dir que era molt maca, molta gent havia plorat amb ella i sobretot cadascú va donar la seva opinió sobre aquesta. Hi havia gent que va dir que no li agradava ja que n'esperava molt més.


Per acabar la Laura ens va explicar un conte que es titulava : " La primera ventafocs" i que tractava d' una noia que perdia una sabata i un home molt ric que s'enamorava d'ella. Al perdre la sabata la noia no va poder sortir de casa, ja que era tan pobre que només en tenia un parell. El noi l'anava a buscar a la seva cabanya, que era on vivia, i s'acabava enamorant d'ella per molt pobre que fós.
És segurament la primera història que es va explicar sobre el conte tan conegut de DIsney de " la Ventafocs".M'agraden molt els contes que expliquen els inicis d'històries conegudes. Així veus com es van anar desenvolupant i quin és el resultat de la literatura que s'explica boca a boca.

La frase de seminari amb la que hem quedo va ser la que va dir la Paula sobre el nostre comportament : " Imagineu-vos que els vostres nens no porten el que se'ls demana el dia assignat, els vostres plans se'n van a norris..."
Hem va fer reflexionar durant una estona.