Sempre s'és a temps per rectificar

Divendres a seminari vam començar amb l'exposició de cada grup de la setmana anterior. Havíem d'explicar on havíem estat i que és el que ens havia aportat aquella experiència. Hi va haver gent a qui no li va agradar el lloc on havien anat. Ja sigui per el tracte que van rebre quan van ser allà, o simplement per l'activitat en sí. Nosaltres, la Sílvia i jo, vam explicar que vam estar a l'Aquàrium. A nosaltres l'experiència ens va encantar i ens van tractar de la millor manera. Hi va haver altre gent, com per exemple l'Ana Montserrat i la Laura Novillo que van decidir anar al Museu de la xocolata i no els van deixar entrar mentre els nens estaven fent l'activitat. Tot i així, en general les opinions van ser bastant positives, i per tant totes aquestes activitats fora de l'àmbit universitàri ens han donat un incentiu, perquè més endevant quan nosaltres haguem d'organitzar activitats i haguem de decidir a on anar, ja tindrem una base i ja sabrem quines poden ser les activitats educatives a les que podem anar.

Més endevant, la Paula va demanar qui de nosaltres havia vist la pel·lícula de Àgora. Jo i algunes companyes del meu seminari no l'haviem vist i la Paula ens va dir que no li semblava correcte. Després de que ens digués el que ella en pensava, i tot i que jo havia fet el possible per anar-la a veure, hem va semblar que la meva actitud i la de les meves companyes no havia sigut l'adecuada. Si s'organtiza una activitat, o es demana que els alumnes facin alguna cosa per al dia indicat el mínim és fer-ho. D'aquesta manera jo vaig sentir que m'estava fallan a mi mateixa , i també l'estava fallan a ella. Vaig adonar-me'n que si no es pot fer alguna cosa, s'ha de fer el possible per aconseguir-ho, en tots els sentits.
De la pel·lícula es va dir que era molt maca, molta gent havia plorat amb ella i sobretot cadascú va donar la seva opinió sobre aquesta. Hi havia gent que va dir que no li agradava ja que n'esperava molt més.


Per acabar la Laura ens va explicar un conte que es titulava : " La primera ventafocs" i que tractava d' una noia que perdia una sabata i un home molt ric que s'enamorava d'ella. Al perdre la sabata la noia no va poder sortir de casa, ja que era tan pobre que només en tenia un parell. El noi l'anava a buscar a la seva cabanya, que era on vivia, i s'acabava enamorant d'ella per molt pobre que fós.
És segurament la primera història que es va explicar sobre el conte tan conegut de DIsney de " la Ventafocs".M'agraden molt els contes que expliquen els inicis d'històries conegudes. Així veus com es van anar desenvolupant i quin és el resultat de la literatura que s'explica boca a boca.

La frase de seminari amb la que hem quedo va ser la que va dir la Paula sobre el nostre comportament : " Imagineu-vos que els vostres nens no porten el que se'ls demana el dia assignat, els vostres plans se'n van a norris..."
Hem va fer reflexionar durant una estona.

Epaminondes

L'altre dia a seminari vam començar amb el repartiment que va fer la Paula dels treballs sobre el llibre de l'Eulàlia Bosch. Cop seguit la nostre companya de classe Laia va explicar el seu conte que tenia com a títol . Epaminondes. Per explicar-lo va utilitzar diferents suports materials, com cartolines amb dibuixos que il·lustraven tot el que la Laia ens anava explicant. Va ser un dels contes més entranyables de tots els que haviem sentit abans. El fet que la Laia utilitzes aquestes cartolines li donava un toc més real a l'història i ens permetia imaginar-nos-ho tot amb molta més facilitat.
No només els suports, sinó també la manera d' explicar el conte va resultar molt interessant. Tots estavem pendents del que ella explicava amb emoció per veure que era el que explicaria més endevant.
Se n'apren molt de les coses que fan bé els demés. D'aquesta manera a mi, al menys, m'ha donat idees perquè en un futur quan començi a explicar més contes utilitzar diferents materials i objectes perquè als nens se'ls faci més atractiu.

La frase que més hem va impactar va ser la que va dir la Paula de : "Els suports materials per a explicar contes són molt improtants"

Una setmana extraordinària!!!

Aquesta darrera setmana l'hem dedicat a fer diverses activitats fora de l'àmbit universitari.
El primer objectiu d'aquesta realitzar aquestes activitats amb la finalitat de que nosaltres visquèssim experiències i que ens servissin tant a nivell personal, com a nivell professional en un futur no tan llunyà.
EL primer dia de tots vam anar al Natupark. Vam poder comprovar el que se sent al realitzar una activitat de risc, i com entre nosaltres vam poder ajudar-nos. El companyerisme va ser un dels factors claus en aquesta sortida. L'autosuperació personal, el desig d'anar més enllà, el fet d'estar tots en un mateix lloc, però on cadascú es veia obligat a avançar sol, va ser una experiència que personalment hem va encantar.

El segon dia vam anar a la fundació Miró. Allà vam poder observar com aquest artista va acoseguir arribar a la gent a través del seu art. L'edifici en sí ja dóna molt de joc i tant les escultures, com les pintures o les obres amb ceràmica, són totalment increïbles i dignes d'anar a veure.

El tercer dia la Sílvia i jo vam decidir anar al Aquàrium, aprofitant que el dia anterior vam agafan-se'l de festa i estavem més receptives que mai. Així vam anar allà amb l'esperança de trobar una activitat que s'adeqüès al que nosaltres buscavem. I així va ser. Vam començar l'activitat amb un grup de nens/es d' una escola de barcelona que ens van deixar fer l'activitat i tot el que era el recorregut per l'aquàrium amb ells. Vam veure des de peixos que no sabiem que existien, fins a una obra teatral representada per peixos.
Aquesta sortida ens va dónar moltes idees a l'hora de realitzar qualsevol activitat amb els nostres futurs alumnes.



Aquella mateixa tarda vam anar al col·legi Joan XXIII, i allà ens vam fer una petita introducció de els inicis d'aquest i més endevant ens van dividir en grups per tal de no col·lapsar els passadissos del Joan XXIII. Vam poder veure com els alumnes d'infantil realitzaven diferents activitats educatives. Com ara : jocs a través de les TIC amb pantalles tàctils, jocs d'alimentació, jocs on la creativitat era fonamental utilitzant pintures i llapissos de colors,etc.
Personalment, crec que va ser una de les activitats més educatives, ja que vam poder veure en viu i en directe com els nens actúaven davant d'aquestes activitats i sobretot el seu interés a l'hora de fer-les. Una activitat molt interessant.

Per últim, divendres vam anar al Auditori de Música de Barcelona. Allà ens van fer un recorregut una mica breu ( per tema de temps) pel museu de l'Auditori. Allà vam poder veure diferents instruments creats per humans amb diferents materials que es poden extreure de la naturalesa mateixa. Més endevant vam anar a la sala de concerts i vam sentir-ne un. El títol d'aquest era : " Concert de corda i descorda". En toeria dedicat a nens d'infantil. Tot i així , nosaltres, ho vam gaudir igual o més que si haguèssim tingut 3 o 4 anys.


Aquesta setmana, per tant, ha estat com una primer contacte amb el món de l'educació focalitzat amb diferents àmbits i llocs, però tots ells amb la finalitat d'EDUCAR que és el més important.
A nivell de classe, també ens ha servit per a relacionar-nos molt més entre nosaltres i conèixer-nos una mica més.

Més endevant penjaré les fotos d'aquesta setmana tan meravellosa!

Bitllet d'anada i tornada

La Loles ens va ensenyar com fer el nostre primer Movie Maker. El Movie Maker és un programa que et permet realitzar un video a través de fotografies, audio i video.
Amb aquest vam fer un video on havíem d'utilitzar el text que havíem llegit anteriorment a comunicació i havíem de sel·leccionar diferents fotografíes que tinguessin alguna relació amb el que estavem dient.
Per fer això, vam haver de cercar aquestes fotos i després un cop les teniem guardades vam haver de grabar-nos a nosaltres mateixos llegint el text de comunicació per tal d'incorporar-lo al video.
Per això, vam haver d'utilitzar l'audacity. I així vam poder modificar la llargària, l'amplitud de les ones i sobretot incorporar-hi una música de fons que ens acompanyés mentres llegíem el text.
Jo, en concret, vaig decidir utilitzar les diferents fotografies i col·locar-les de manera que concordessin amb la paraula que jo estava dient en aquell mateix moment.
Per tant, aquest ha estat el resultat.

Catalanitza't!!

Hem començat la classe amb el conte que ens ha explicat la Yolanda. Aquest conte explicava el perquè de que el mar sigui salat. El conte explicava l'història d'uns pescadors que de tant avariciosos que eren van acabar omplint tot el mar ple de sal. L'història es centrava en un molinet màgic que permetia demanar tots els desitjos possibles, sempre i quan un cop demanats se li donguessin les gràcies al molinet per haver concedit aquest desig.
M'agradat molt com ha explicat la Yolanda el conte, ja que ho ha fet lent, amb expressió i es notava que se l'havia preparat, i sobretot, que li agradava. A més, hem aprés que l'important és que hem de ser concients de que la vida pot donar moltes voltes,i que podem passar d'estar molt bé a que tot es torni a la nostra contra i estar molt malament.

Més tard vam tornar a reprendre el tema de les pel·lícules i les nostres companyes van acabar d'explicar les seves.
Les pel·lícules que faltaven eren les següents :
-Huang Shi
-Rebel·lión en las aulas
-Fuerte Apache
-Mentes peligrosas
-Los chicos del coro

Després d'explicar les pel·lícules, hem fet el debat sobre la actualitat educativa. La notícia tractava de que s'esta fent una campanya perquè el català sigui obligatori a les universitats. Per crear una dinàmica ens han demanat que ens inventessim, pe grups, algun logo per a incitar a a gent a interessar-se per aquest tema. I també, perquè a través d'aquesta campanya que estan fent, reparteixen trítics per incitar. D'aquesta manera ens posariem a la pell d'aquestes persones.

Slideshare

Avui, a TIC, la Loles ha començat explicant-nos com podiem penjar un power point a través d' una pàgina web que s'anomena : SlideShare. A través d'aqui hem pogut descobrir com penjar el nostre power point. Així, per al dia següent, que haurem de penjar-ne un, ja sabrem com fer-ho.
Per tal de penjar-lo hem hagut de fer-nos un conte a Slideshare. Més endevant hem hagut de penjar-lo i esperar a que es carregués de manera que poguèssim agafar el embed. I així, un cop sel·leccionat poder copiar-lo aquí.

El power point ha sigut un de improvitzat, ja que el que vam fer l'altre dia no el vàrem guardar.



El resultat és el següent :

Prova Power

View more presentations from guest382332.

La vida és una pel·lícula basada en fets reals

Divendres a seminari vam iniciar la classe amb l'explicació de la Paula sobre el tema de la sortida als diferents llocs on anirem durant la setmana blanca. Més endavant la Yolanda i l'Andrea ens van explicar la seva notícia d'actualitat educativa. La notícia tractava un tema molt interessant com era la religió. La notícia parlava de que s'iniciaria una proposta que havia fet Joan Maragall on deia que calia fer un canvi de nom de les festivitats. Com per exemple : La setmana santa. Perquè nosaltres ens sentíssim més identificats amb aquesta notícia van crear un roll en el que ens separaven per grups ( tres grups de 4 persones) i cada grup tenia una ideologia. Elles ja ens donaven per suposat,dins el roll,que aquella proposta que havia fet Joan Maragall ja havia sigut acceptada i que el nom que havien escollit era : Vacances d' Hivern i Vacances d'Estiu. Cada grup estava a favor o en contra d'aquest canvi i la diferencia que hi havia entre els diferents grups era que uns formaven part d'una escola privada i religiosa, un altres d' una concertada i els últims d' una pública. Així havíem de començar un debat per tal de decidir si aquell nou canvi ens semblava correcte, o no.

Un cop acabat el debat, l'Anna ens ha explicat un conte que portava com a títol : La botiga dels records. Aquest conte ens ha ensenyat que tot el nostre passat és important. Moltes vegades la gent es capfica en viure el present sense tenir en compte el passat, i no recordem que gràcies al nostre passat podem dir com som ara. El passat, va ser el futur en un passat.


L'última activitat que vam fer va ser la de les pel·ícules.
Aquestes són les que es van presentar:
-Matilda
-La lengua de las mariposas
-La ola
-Àgora
-El niño con el pijama de rayas

Les nostres companyes van començar a explicar les seves pel·lícules, recolzant-se sempre en videos del youtube,perquè a nosaltres ens sigues més fàcil d'entendre i ho visquèssim de més aprop. Per a mi, una de les coses que més hem va sobtar va ser que la Paula , cada cop que un grup presentava la seva pel·lícula ens demanava que el valorèssim. Per a mi va ser una situació bastant delicada perquè tampoc crec que siguem gaire professionals com per saber si ho fa bé o malament, tot i que sé que hem de començar a ser més crítics. Tot i això moltes de les meves companyes és van superar a l'hora d' exposar la peli. I per així penso que aquesta activitat ens ha servit molt per veure que una cosa tan senzilla com és explicar una pel·lícula, pot ser tot un esforç quan et poses davant d'un grup de gent.

A part d'això crec que el fet d'aprendre noves pel·lícules sobre educació també ens ha obert noves portes a descobrir més coses sobre aquesta.
A nivell personal, crec que tant la Sílvia com jo, no ho hem fet tan malament com esperàvem. Estàvem bastant neguitoses sobre com explicar la pel·lícula, perquè no sabíem si ens havíem d'expandir o l'havíem de resumir molt. Però també és una avantatge haver tingut companyes que l'han presentada abans, i veure com ho havien fet elles per tranquil·litzar-nos una mica.


Aquest és un fragment, específicament l'últim, de la peli que la Sílvia i jo vam presentar. La lengua de las mariposas:



Per últim, d'aquest seminari hem quedo amb la frase que ha dit la Paula : " Heu de ser més crítics amb els vostres companys/es"

ERUDITIO

Aquesta és una pàgina web dedicada exculsivament a tota aquella informació necessària sobre l'educació i les TIC. T'ensenya noves pantalles digitals, t'explica l'importància de les noves tecnologies en l'educació. I et permet accedir a
diferents botigues perquè puguis comprar la teva pantalla digital, o qualsevol material relacionat amb l'educació i la tecnologia.

Aquesta és la web : WEB

El nostre Blog

Avui a seminari hem començat amb un conte que ens ha explicat la nostra companya Andrea. Al principi s'ha notat que estava nerviosa, però mica en mica ha començat a perdre la vergonya i a explicar el conte que portava preparat. El conte tractava d' un mite grec que s'anomena : Eros i Psique. Aquest mite tracta de la història d' amor que van viure aquests dos deus de l'olimp i les dificultats que van tenir alhora de fer-se el primer petó. Hi ha una escultura que representa el moment en que Eros li fa un petó a Psique. L'Andrea ens ha explicat que ha triat aquest conte perquè durant el batxillerat van estudiar l'escultura que he comentat anteriorment i li va encantar. A més va tenir la sort de que sortís a la selectivitat, i ens deia que volia seguir amb aquesta sort explicant-nos a nosaltres aquest conte.
Ha sigut un conte molt tendre, amb l'amor entre mig qualsevol cosa és maca. Tot i així, potser ha anat una mica ràpid a explicar-lo, però tots sabem que ha estat fruit del nerviosisme. També m'ha ensenyat que per poder arribar a on volem ( ja sigui a una persona o un repte personal) cal que ens esforcem. Les coses no t'arriben perquè si, tu has d'anar a buscar-les i has de dedicar-hi molt d esforç perquè després tinguis la recompensa que t'has guanyat. Com Eros va fer amb Psique, no va parar fins que no la va tenir als seus braços. A això hem refereixo.

Després cadascú ha presentat el seu blog personal i n'hem tret conclusions que crec que ens han servit a tots per millorar-lo. Com per exemple : cal que ens repassem el full que la Paula ens va donar amb els pautes que cal seguir per a fer una entrada al blog, perquè a molts de nosaltres ens faltaven apartats.
Amb la presentació dels blogs, també me'n he adonat de la dificultat que té el saber que es vol dir però no saber com expressar-ho amb paraules. Crec que és de les coses més importants que hem d'aprendre en aquesta carrera. Cal que,abans d' escriure el que vulguem dir ho pensem i ens organitzem ,de manera, que ens sigui més fàcil escriure-ho. També hem aprés a fer coses que abans no sabíem, gràcies als nostres companys.


Com a frase del dia hem quedo amb una que ha dit la Paula mentre miràvem els blogs :
"No hi ha res més important que saber expressar-nos"

El GIMP

Aquest programa m'ha ensenyat a utilitzar elements que desconeixia. Per exemple el fet de retocar una foto i poder enganxar-hi un element a sobre era totalment nou per a mi. I per tant crec que he aprofitat molt la classe perquè se que a nivell acadèmic i també com a diversió utilitzaré aquest programa.
El primer que vam fer l'altre dia a classe va ser fer-nos fotos amb les càmares per tal de poder-les posar més tard a l'ordinador. Un cop les vam tenir sel•leccionades vam pasar-les al PC i vam començar a retocar-les. El resultat va ser el següent:

1.Primer vam haver de canviar el tamany d' una fotografia i també reduir els pixels per poder penjar-la al blog.
La fotografia en un inici tenia 600 x 400 píxels i segurament ja l'haguessim pogut penjar al blog però per seguir amb els instruccions de la Loles vam reduir-la a 246 x 246 píxels. També vam haver de canviar la resol•lució. En un inici la seva resol•lució era de 96 i després de canviar-la es va quedar en 31,177 de resol•lució.




2.Més endevant vam haver d' agafar una altre fotografia i retallar-la. Un cop retallada havíem de fer-li un retoc que ens agradés.Jo vaig triar per anar provant amb diferents eines que et permetien canviar el color de diferents parts que tu seleccionessis de la foto, difuminar contorns, ajustar els nivells de color, etc...



3.I per últim , amb la foto anterior, vam haver d'incorporar un element i enganxar-lo o inclús enganxar-lo de la mateixa fotografia.
Jo vaig decidir afegir una fotografia d' un nas de pallasso.Per això vaig obrir un document nou i el vaig retallar per tal d' enganxar-lo a l'imatge. Com que el nas era massa gros vaig haver d' escalar la capa i perquè no és notés gaire vaig difuminar els contorns perquè semblés més real.

Que algú confii en nosaltres...

En aquest seminari vam començar amb un conte que es titulava : L’últim de tren de la matinada que ens va explicar la Sílvia. El conte tractava d' una història d' amor en la que un noi i una noia es trobaven a l'andana del tren. Els dos estaven molt incòmodes per la presència de l'altre, però de sobte en el moment en que arriben els dos trens corresponents cap d' ells puja en el seu i s'esperen l'un a cada part de la seva andana. Al final del conte el noi li diu a la noia : Anem? i ella li respon: Sí, a veure qui arriba abans al carrer. És un conte que hem va agradar molt perquè representa l'amor a primera vista i com la comunicació no verbal pot dir més que tot un diàleg. Els dos sabien que l'altre l'estaria esperant a l'altre costat de la via.
Més endevant la Pilar ens va explicar un altre conte que es titulava :Nilo. Parlava d' un nen que era mut i com a partir d' aquesta discapacitat molts amics i familiars el deixaven de banda. Fins que un dia la seva mare intenta que s'integri dins d' un joc i a partir d' aquell moment tothom el comença a valorar tal i com es mereix. Aquest conte ens va fer reflexionar perquè segurament nosaltres també ens hem sentit així alguna vegada. Necessitar una persona al costat que ens valori i ens estimi tal i com sóm és molt important , i sobretot ho és encara més a l'etapa d' infantil.
Per últim dues companyes de classe van exposar la seva notícia. Aquesta parlava de l'idioma que sortiria per defecte en els pròxims ordinadors. Havíem de crear un roll en el que hi hagués una part de la classe que estigués d'acord en que els ordinadors sortissin per defecte en Català i una altre part que digués que havien de sortir en Castellà.
Al final els dos grups no vam arribar a cap acord, ja s'hi van començar a interposar conflictes polítics.

Va ser una classe que hem va servir per veure que podem parlar quan vulguem, sempre i quan respectem el torn de paraula dels demés. I sobretot veure que la nostra paraula també conta dins d' aquest seminari. Tots podem aportar molt i tots en podem treure profit del que diuen els altres.