Per amor a l'art

El darrer dia de seminari va ser molt diferent als que havíem fet anteriorment. La Paula i la Loles ( tutora d' un altre seminari) es van posar d'acord per veure tots junts la pel·lícula de Billy Eliot.
Aquesta pel·lícula ens va ensenyar molts valors sobre la nostre vida quotidiana i sobre el que ens podem trobar en un futur próxim.
En el cas del nen de la pel·lícula vam veure reflectit un cas on el nen volia fer ballet, mentre que el seu pare no el deixava, i l'obligava a anar a classes de lluita lliure. Tot i això, ell continua anant a les classes de dansa i al final acaba demostrant que és tot un professional.
A partir d'aquesta pel·lícula podem extreure'n diferents reflexions. La primera de totes és que si tu tens uns somnis a la vida i unes aspiracions has d'anar a buscar-les. Això és el que ens fa viure amb ganes i alegria, i per tant, si hi ha una persona que és molt propera a nosaltres que no ens recolza en algun d'aquests somnis ens frustrem i no decidim tirar endevant. Però tot i així, cal demostrar als demés el que vals i el que pots arribar a fer per ser respectat i valorat. On hi ha esforç, més endevant apareixerà un resultat, un fruit.
A més a més, també ens ensenyava l'importancia de l'amistat al llarg de tota la nostra vida. Els amics són de les persones més important que tenim, i hem de saber estimar-los i respectar-los com es mereixen.
Un altre dels factors que vam veure i possiblement el més destacat és la necessitat que té la societat ( o al menys la tenia anys enrere) de distingir entre homes i dones. La desigualtat de sexes sempre ha estat un dels temes "tabú" de la nostre societat, i en aquesta pel·lícula es veu molt reflectit quan el nen vol ser ballarí i el seu pare no el deixa perquè diu que és un esport per a noies, per a homosexuals.
I això ho ha fomentat la societat en general, aquesta idea de crear una distinció entre el que podem i no poden fer les dones , i el que poden i no poden fer els homes és un prototip de societat que s'ha creat al llarg dels anys, i que ara mica en mica, sembla que va canviant.
Amb aquesta pel·lícula, però, hem vist que la societat i el que digui aquesta no és el més important. Per sobre de tot estem les persones, i les persones som individuals una per una. Per tant hem d'intentar ser nosaltres i no ser el que la societat vulgui que siguem. Sempre, això si, sense intentar ser més que ningú.