Això ja s'acaba!!

Avui ha estat el penúltim dia de seminari amb la Paula. Hem començat explicant-nos les inquietuds que tenia cadascú per els examens que tenim al Gener. I al final ho hem pogut aclarir una mica.
Més endevant la Pilar i la han presentat la seva notícia sobre actualitat educativa. La notícia tractava sobre uns fets que havíen passat durant una classe de primària. El professor de l'aula al veure que els seus alumnes estaven molt esberats , i després de que aquests li repetissin constantment que no tenía músculs, va decidir treure's la samarreta. I un cop treta se la va tornar a posar. Tot i així, els alumnes van grabar un vídeo on passava tot això i el van penjar a la web ( al youtube.com) per tal que tothom que volgués el pogués veure.
Amb aquesta notícia es va crear un escàndol, i es va fer fora del centre a aquest professor. A més a més el director ha enviat una carta a tots els demés centres perquè aquesta persona no pugui tornar a exercir com a mestres.
Personalment, crec que les coses se'ls han anat de les mans i també que s'ha portat tot al extrem. El fet de que un mestre es tregui la samarreta no implica cap mena de agressió de cap mena cap als alumnes, i per tant, no crec que el càstig hagi de ser tan sever. Tot i així, tampoc eren les maneres correctes de demostra'ls-hi als nens que allò que deien no era cert , i inclús el fet de que ell segueixi el roll dels nens tampoc és el més convenient.
El càstig que haurien de rebre tan alumnes , com el professor, hauria de ser una activitat en conjunt per tal que les dues parts implicades se'n adonessin que el que han fet no està bé, i si cal, fer-ho constar en l'expedient del professor durant dos anys com a màxim.

Un cop finalitzada la actualitat educativa, com que la Mònica estava malalta i no va poder explicar el seu conte vam començar amb el debat sobre el treball que havíem de portar fet sobre : L'educació al meu país.
La Paula portava una activitat on havíem de apuntar tots els temes que havíem tractat en aquest treball. Així vam fer una llista i vam veure que hi havía una varietat molt gran, i potser fins i tot temes que ni tan sols se'ns havien passat pel cap.
Per exemple : l'idioma, el nivell educatiu, les beques, la relació escola-família, els nouvinguts,...
Vam arribar a la conclusió que parlar d'educació ara mateix potser era una mica precipitat i no en teníem totes les eines necessàries. Així, que vam deicidir que un cop haguèssim acabat la carrera, o un any abans ens plantejèssim com estaba l'educació al nostre país en aquell moment.
També vam acabar dient que l'educació canvia molt i depen de molts factors ( el moment pol·lític, el sistema educatiu,...)


La frase que més hem va cridar l'atenció del seminari va ser la que va dir la Paula : "Els càstigs no serveixen per a res si no reparen".