La vida és una pel·lícula basada en fets reals

Divendres a seminari vam iniciar la classe amb l'explicació de la Paula sobre el tema de la sortida als diferents llocs on anirem durant la setmana blanca. Més endavant la Yolanda i l'Andrea ens van explicar la seva notícia d'actualitat educativa. La notícia tractava un tema molt interessant com era la religió. La notícia parlava de que s'iniciaria una proposta que havia fet Joan Maragall on deia que calia fer un canvi de nom de les festivitats. Com per exemple : La setmana santa. Perquè nosaltres ens sentíssim més identificats amb aquesta notícia van crear un roll en el que ens separaven per grups ( tres grups de 4 persones) i cada grup tenia una ideologia. Elles ja ens donaven per suposat,dins el roll,que aquella proposta que havia fet Joan Maragall ja havia sigut acceptada i que el nom que havien escollit era : Vacances d' Hivern i Vacances d'Estiu. Cada grup estava a favor o en contra d'aquest canvi i la diferencia que hi havia entre els diferents grups era que uns formaven part d'una escola privada i religiosa, un altres d' una concertada i els últims d' una pública. Així havíem de començar un debat per tal de decidir si aquell nou canvi ens semblava correcte, o no.

Un cop acabat el debat, l'Anna ens ha explicat un conte que portava com a títol : La botiga dels records. Aquest conte ens ha ensenyat que tot el nostre passat és important. Moltes vegades la gent es capfica en viure el present sense tenir en compte el passat, i no recordem que gràcies al nostre passat podem dir com som ara. El passat, va ser el futur en un passat.


L'última activitat que vam fer va ser la de les pel·ícules.
Aquestes són les que es van presentar:
-Matilda
-La lengua de las mariposas
-La ola
-Àgora
-El niño con el pijama de rayas

Les nostres companyes van començar a explicar les seves pel·lícules, recolzant-se sempre en videos del youtube,perquè a nosaltres ens sigues més fàcil d'entendre i ho visquèssim de més aprop. Per a mi, una de les coses que més hem va sobtar va ser que la Paula , cada cop que un grup presentava la seva pel·lícula ens demanava que el valorèssim. Per a mi va ser una situació bastant delicada perquè tampoc crec que siguem gaire professionals com per saber si ho fa bé o malament, tot i que sé que hem de començar a ser més crítics. Tot i això moltes de les meves companyes és van superar a l'hora d' exposar la peli. I per així penso que aquesta activitat ens ha servit molt per veure que una cosa tan senzilla com és explicar una pel·lícula, pot ser tot un esforç quan et poses davant d'un grup de gent.

A part d'això crec que el fet d'aprendre noves pel·lícules sobre educació també ens ha obert noves portes a descobrir més coses sobre aquesta.
A nivell personal, crec que tant la Sílvia com jo, no ho hem fet tan malament com esperàvem. Estàvem bastant neguitoses sobre com explicar la pel·lícula, perquè no sabíem si ens havíem d'expandir o l'havíem de resumir molt. Però també és una avantatge haver tingut companyes que l'han presentada abans, i veure com ho havien fet elles per tranquil·litzar-nos una mica.


Aquest és un fragment, específicament l'últim, de la peli que la Sílvia i jo vam presentar. La lengua de las mariposas:



Per últim, d'aquest seminari hem quedo amb la frase que ha dit la Paula : " Heu de ser més crítics amb els vostres companys/es"