L'altre dia a seminari vam començar amb el repartiment dels treballs que havíem fet sobre : Com eren els meus mestres
Més endevant vam començar amb l'activitat sobre la pel·lícula que haviem vist el dia passat ( Billy Eliot). Així , a través d'un seguit de preguntes que la Paula ens va plantejar vam començar un debat sobre l'importància de la igualtat de sexes. Ens hem de valorar com a persones, no cal diferenciar entre homes i dones perquè ,estan a l'época que estem, sembla ridícul fer-ho, i tot i així encara hi ha gent que ho pensa. Que es creu que per ser dona només serveix per estar a casa cuidant dels demés, mentre el marit i els fills s'acomoden al sofà. I també hem va sorprendre molt el fet que molta gent encara pensés que una carrera com la nostre esta plena de noies perquè fer de mestre/a és una feina que només ens pertoca a nosaltres. Jo crec que tothom pot fer-ho tot. Ho farà millor o pitjor però al menys ho haurà provat. És com tot, si no ho proves, no saps realment si t'agrada o no.
Va ser una molt bona manera per començar un debat que , sincerament, crec que hauria de ser necessari per a tothom que exposés la seva opinió sobre el tema.
Un cop acabat el debat , la nostra companya Paula Centeno va explicar el seu conte. El conte es deia " Els tres pèls d'or del diable". El conte tractava d' un noi que es volia casar amb la princesa del seu poble. Tot i així el pare d' ella no ho volia permetre per res del món i va enviar al jove a que li arranqués tres pels d'or al diable, perquè sabia perfectament que no en sortiria viu. Tot i això, el princep amb molta estratègia i amb l'ajuda de la bruixa va aconseguir-ho. I va tornar a palau per casar-se amb la princesa, i a més a més va enviar al rei al lloc on ell havia estat dient-li que anès al bosc perquè hi havia molt d'or. Aquest va fer el que li va dir el noi, ja que l'avaricia podía més que l'odi mateix que sentia per ell, i així va ser com el rei es va morir aïllat en una barca que hi havia en un llac.
Aquest conte ha sigut molt macu i segurament un dels més llargs que s'han explicat al seminari, i crec que la Paula ho ha fet molt bé,sobretot perquè tots sabem que el fet de parlar en públic la fica molt nerviosa. Però reconec que no ho semblava gaire que ho estigués i es va entendre molt bé tot el conte.
La frase que més hem va agradar del seminari va ser la següent : "Heu de fer allò que us agradi" . Ens ho va dir la Paula mentre parlavem sobre si ens agradava o no la carrera. Hem va agradar molt que ho preguntés perquè crec que és una bona pregunta estan en el moment en que estem de la carrera.
ASOCIACIÓN AUDITIVA
Fa 4 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada