Última entrada!!

Aquesta serà l'última entrada que faré per al espai de Gestió de l'informació i les TIC.
Per a mi, el fet de realitar un blog ha estat una idea molt bona, perquè m'agrada molt tornar a escriure el que ja he fet anteriorment ja que sembla que les coses queden més ben gravades a la ment.
Fer un blog, ens permet escriure tot allò que hem aprés a través de les nostres paraules i així interioritzar-ho de forma personal.
També millora molt la nostre expressió escrita i deixa que siguem nosaltres a través de la rutina d'anar introduint entrades dia rere dia anem millorant a nivell escrit.
Potser, pot semblar una tonteria però també deixa escrit allò que després podrem utilitzar, així que és una bona eina per a l'estudi i el respàs dels temes donats a classe.
Permet al mestre evaluar al alumne i valorar-lo seguint un procés de tots els escrits que es van deixant al blog. Per tant, estem parlant d'una eina educativa en tots els sentits. Ja que afavoreix tant a l'alumne com al professor que després l'ha d'evaluar.

M'he sentit molt còmode realitzant-lo i a més m'ha ajudat a aclarir les idees i ordenar-les per tal d'explicar-les després al blog.
A més a més el fet d'haver de fer entrades des de l'assignatura de TIC també ens ha permés conèixer molt més el que son les Noves Tecnologies i utilitar-les de primera mà. En resum, estic satisfeta del resultat del meu blog i m'agradaria seguir actualitzant-lo de tant en tant.


Per acabar, destacaré les dues entrades que més hem van agradar o interessar, són les següents :

-Penjar el video que vam fer amb el movie maker. Ha estat de les entrades que més hem va agradar ja que estic totalment "enamorada" del movie maker. Hem sembla una eina molt útil a l'hora d'ensenyar als nens i d'emocionar. A tarvés del movie maker , a més a més, també esta invlucrat l'audacity que és un altre programa que també pot ser molt eficaç a l'hora de treballar amb els nens.
A més, penjar un video internet, i a sobre en un blog és un dels recursos amb mes avantatge segons el meu punt de vista. Perquè les fotografies ja és evident que es poen penjar en un blog, però un video és molt mé difícil.

BITLLET D'ANADA I TORNADA


-I per una altre banda totes les notícies que he anat penjant al blog també hem semblen molt interessant. És una manera d'estar al corrent del què passa al món i sobretot al món de l'educació. A través d'això he pogut estar molt més en contacte amb el què estava passant i tot el que fa referència a l'informació.
M'ha concienciat a nivell personal i universitàri.

NOTÍCIA

layers.com

Layer.com és un programa que esta dins la web 2.0 i el que fa és permetre als seus usuaris compartir textos entre ells, imatges i vídeos a qualsevol pàgina web. L'únic que s'ha de fer és registrar-te a la seva pàgina web.
A més a més té un ventall molt gran de possibilitats per a l'educació.

Aquest és el link que us portarà a la notícia i des d'on podreu accedir a la web.

Aprendre a llegir

Ahir a seminari vam començar amb el conte que ens va explicar el nostre company Cristian. El conte es deia : El camperol i el diable. I sobretot tractava el tema de l'estrategia i l'intel·ligencia per a sobreviure a els impediments que van sorgint al llarg de la vida.
A través de l'experiencia i de ser audaç, podrem arribar molt més lluny que no pas amb l'avarícia i l'impaciencia per tenir tot allò que volem en el moment en que ho volem.

Més endevant l'Aida i el Cristian ens van exposar la seva notícia d'actualitat educativa. Aquesta tractava el tema de l'aprenentatge de la lectura. I es deia que a Espanya es recolza l'idea de que els nens han de començar am la lectoescriptura a partir de la primària ( és a dir, amb 6 anys) i en canvi, d'altres llocs com Anglaterra deia que no, que els nens havien de començar a aprendre a llegir i escriure a partir dels 5 anys ( a l'etapa d'infantil).
Per endinsar-nos-hi més en el tema vam crear un debat on ens dividiem la classe en dues parts. Per un costat estaven els que recolzaven la idea de Espanya, i per l'altre els que recolzaven la d'Anglaterra. Cada grup va haver de fer 5 raons per les quals ells defensaven aquella idea.
Va ser un debat força interessant perquè realment sí que és un tema del qual s'hauria de parlar per tal d'arribar a un acord on tan els nens i els professors no sortissin mal parats. I vam arribar a la conclusió que els nens a partir dels 5 anys han de començar a utilitzar les llestres, a iniciar un contacte amb aquestes. Però mai començar ja amb l'ensenyament de la lectoescriptura perquè seria massa precoç per a ells. Els nens encara necessiten un temps per a assolir les capacitat , i desenvolupar les que fan referència al sistema cognitiu.

Un cop acabat el debat vam sortir tots de l'aula i la Paula anava comentant de dos en dos com havía anat el semestre per a cadascú.

La frase amb la que hem quedo del dia passat va ser la que va dir el Crístian, i que després la Paula va relacionar amb un refrany que diu : " És més sabi el diable per vell, que per diable."

Això ja s'acaba!!

Avui ha estat el penúltim dia de seminari amb la Paula. Hem començat explicant-nos les inquietuds que tenia cadascú per els examens que tenim al Gener. I al final ho hem pogut aclarir una mica.
Més endevant la Pilar i la han presentat la seva notícia sobre actualitat educativa. La notícia tractava sobre uns fets que havíen passat durant una classe de primària. El professor de l'aula al veure que els seus alumnes estaven molt esberats , i després de que aquests li repetissin constantment que no tenía músculs, va decidir treure's la samarreta. I un cop treta se la va tornar a posar. Tot i així, els alumnes van grabar un vídeo on passava tot això i el van penjar a la web ( al youtube.com) per tal que tothom que volgués el pogués veure.
Amb aquesta notícia es va crear un escàndol, i es va fer fora del centre a aquest professor. A més a més el director ha enviat una carta a tots els demés centres perquè aquesta persona no pugui tornar a exercir com a mestres.
Personalment, crec que les coses se'ls han anat de les mans i també que s'ha portat tot al extrem. El fet de que un mestre es tregui la samarreta no implica cap mena de agressió de cap mena cap als alumnes, i per tant, no crec que el càstig hagi de ser tan sever. Tot i així, tampoc eren les maneres correctes de demostra'ls-hi als nens que allò que deien no era cert , i inclús el fet de que ell segueixi el roll dels nens tampoc és el més convenient.
El càstig que haurien de rebre tan alumnes , com el professor, hauria de ser una activitat en conjunt per tal que les dues parts implicades se'n adonessin que el que han fet no està bé, i si cal, fer-ho constar en l'expedient del professor durant dos anys com a màxim.

Un cop finalitzada la actualitat educativa, com que la Mònica estava malalta i no va poder explicar el seu conte vam començar amb el debat sobre el treball que havíem de portar fet sobre : L'educació al meu país.
La Paula portava una activitat on havíem de apuntar tots els temes que havíem tractat en aquest treball. Així vam fer una llista i vam veure que hi havía una varietat molt gran, i potser fins i tot temes que ni tan sols se'ns havien passat pel cap.
Per exemple : l'idioma, el nivell educatiu, les beques, la relació escola-família, els nouvinguts,...
Vam arribar a la conclusió que parlar d'educació ara mateix potser era una mica precipitat i no en teníem totes les eines necessàries. Així, que vam deicidir que un cop haguèssim acabat la carrera, o un any abans ens plantejèssim com estaba l'educació al nostre país en aquell moment.
També vam acabar dient que l'educació canvia molt i depen de molts factors ( el moment pol·lític, el sistema educatiu,...)


La frase que més hem va cridar l'atenció del seminari va ser la que va dir la Paula : "Els càstigs no serveixen per a res si no reparen".

TEACHER TUBE!

Navegant avui per internet , m'he trobat amb una pàgina que està dedicada als mestres i sobretot a l'ensenyament. Aquesta pàgina és semblant al youtube, però en comptes de cercar el què vols només si té alguna relació amb aprendre.
El nom de la pàgina és teachertube i l'únic inconvenient és que està en anglès, però, tot i que jo no he trobat com canviar-ho,m'imagino que es podrà canviar l'idioma predeterminat.
És un bon exemple de com les noves tecnologies cada cop estan més aprop del món del ensenyament i la quantitat d'informació i ajudes que ens trobem amb un simple click al ratolí!

Espero que us serveixi d'ajuda!

Aquest és el link que us portarà a la web : teachertube.com

Google Docs

El Google Docs és un programa fet per a poder compartir informació amb tothom que tu vulguis. És semblant a un correu electrònic, però en comptes d'haver d'enviar el que vols que l'altre vegi, només cal que l'adjuntis a l'arxiu que t'interessa i així ell/a pot veure'l. A més a més, a part de poder accedir al arxiu també pot fer-hi modificacions i inclús podria borrar-lo. És un arxiu compartit entre vosaltres. I no només es pot compartit amb uan persona, sinó que pots agregar a tota la gent que tu vulguis que vegi i comparteixi l'arxiu amb tu.
Una altre ventatge que té el Google Docs és que no et cal estar conectat a cap programa per tal d'utilitzar-lo, i pots fer tan des de casa com des de la muntanya , si et cal. Així que és una molt bona eina per a treballar i per a treballar, sobretot, en equip.
Només cal que et conectis a un servidor que et pugui enviar al google docs, i ja podràs seguir treballant amb el teu arxiu.

Jo ho veig com una barreja entre un Word i un correu electrònic, però sense la necessitat de tenir cap d'ells.

T'agrada el què fas?

L'altre dia a seminari vam començar amb el repartiment dels treballs que havíem fet sobre : Com eren els meus mestres
Més endevant vam començar amb l'activitat sobre la pel·lícula que haviem vist el dia passat ( Billy Eliot). Així , a través d'un seguit de preguntes que la Paula ens va plantejar vam començar un debat sobre l'importància de la igualtat de sexes. Ens hem de valorar com a persones, no cal diferenciar entre homes i dones perquè ,estan a l'época que estem, sembla ridícul fer-ho, i tot i així encara hi ha gent que ho pensa. Que es creu que per ser dona només serveix per estar a casa cuidant dels demés, mentre el marit i els fills s'acomoden al sofà. I també hem va sorprendre molt el fet que molta gent encara pensés que una carrera com la nostre esta plena de noies perquè fer de mestre/a és una feina que només ens pertoca a nosaltres. Jo crec que tothom pot fer-ho tot. Ho farà millor o pitjor però al menys ho haurà provat. És com tot, si no ho proves, no saps realment si t'agrada o no.
Va ser una molt bona manera per començar un debat que , sincerament, crec que hauria de ser necessari per a tothom que exposés la seva opinió sobre el tema.

Un cop acabat el debat , la nostra companya Paula Centeno va explicar el seu conte. El conte es deia " Els tres pèls d'or del diable". El conte tractava d' un noi que es volia casar amb la princesa del seu poble. Tot i així el pare d' ella no ho volia permetre per res del món i va enviar al jove a que li arranqués tres pels d'or al diable, perquè sabia perfectament que no en sortiria viu. Tot i això, el princep amb molta estratègia i amb l'ajuda de la bruixa va aconseguir-ho. I va tornar a palau per casar-se amb la princesa, i a més a més va enviar al rei al lloc on ell havia estat dient-li que anès al bosc perquè hi havia molt d'or. Aquest va fer el que li va dir el noi, ja que l'avaricia podía més que l'odi mateix que sentia per ell, i així va ser com el rei es va morir aïllat en una barca que hi havia en un llac.
Aquest conte ha sigut molt macu i segurament un dels més llargs que s'han explicat al seminari, i crec que la Paula ho ha fet molt bé,sobretot perquè tots sabem que el fet de parlar en públic la fica molt nerviosa. Però reconec que no ho semblava gaire que ho estigués i es va entendre molt bé tot el conte.

La frase que més hem va agradar del seminari va ser la següent : "Heu de fer allò que us agradi" . Ens ho va dir la Paula mentre parlavem sobre si ens agradava o no la carrera. Hem va agradar molt que ho preguntés perquè crec que és una bona pregunta estan en el moment en que estem de la carrera.

Llegint entre punts

La Gina i jo vam estar durant bastant de temps buscant quin podia ser el nostre tema. No trobavem cap que pogués ser realment interessant per a tothom, i sobretot que a nosaltres mateixes ens captés molt l'atenció.
I un dia vam anar a la Biblioteca. Sense voler-ho ens vam trobar rodejades de llibres escrits en braille , i de cop i volta se'ns va acudir que podíem fer el treball sobre el braille. Un tema realment interessant i poc conegut amb profunditat. Així ens vam anar informant sobre què era el braille i , també, ens vam recolzar molt en l'entrevista que li vam realitzar al director de la ONCE , Rafael Moreno.

Gràcies a aquest treball hem aprés què és el Braille i l'importància que té que sapiguem el què és i com funciona.
Per a nosaltres ha sigut molt interessant fer aquest tema, perquè ens encuriosia molt tot el que tingués relació amb aquest i gràcies al treball ,ara,podem dir, que sabem exactament QUÈ ÉS EL BRAILLE.


AQUEST ÉS EL NOSTRE TREBALL DE COMUNICACIÓ I TIC

Llegint entre punts

View more presentations from Ginasalvans.

Per amor a l'art

El darrer dia de seminari va ser molt diferent als que havíem fet anteriorment. La Paula i la Loles ( tutora d' un altre seminari) es van posar d'acord per veure tots junts la pel·lícula de Billy Eliot.
Aquesta pel·lícula ens va ensenyar molts valors sobre la nostre vida quotidiana i sobre el que ens podem trobar en un futur próxim.
En el cas del nen de la pel·lícula vam veure reflectit un cas on el nen volia fer ballet, mentre que el seu pare no el deixava, i l'obligava a anar a classes de lluita lliure. Tot i això, ell continua anant a les classes de dansa i al final acaba demostrant que és tot un professional.
A partir d'aquesta pel·lícula podem extreure'n diferents reflexions. La primera de totes és que si tu tens uns somnis a la vida i unes aspiracions has d'anar a buscar-les. Això és el que ens fa viure amb ganes i alegria, i per tant, si hi ha una persona que és molt propera a nosaltres que no ens recolza en algun d'aquests somnis ens frustrem i no decidim tirar endevant. Però tot i així, cal demostrar als demés el que vals i el que pots arribar a fer per ser respectat i valorat. On hi ha esforç, més endevant apareixerà un resultat, un fruit.
A més a més, també ens ensenyava l'importancia de l'amistat al llarg de tota la nostra vida. Els amics són de les persones més important que tenim, i hem de saber estimar-los i respectar-los com es mereixen.
Un altre dels factors que vam veure i possiblement el més destacat és la necessitat que té la societat ( o al menys la tenia anys enrere) de distingir entre homes i dones. La desigualtat de sexes sempre ha estat un dels temes "tabú" de la nostre societat, i en aquesta pel·lícula es veu molt reflectit quan el nen vol ser ballarí i el seu pare no el deixa perquè diu que és un esport per a noies, per a homosexuals.
I això ho ha fomentat la societat en general, aquesta idea de crear una distinció entre el que podem i no poden fer les dones , i el que poden i no poden fer els homes és un prototip de societat que s'ha creat al llarg dels anys, i que ara mica en mica, sembla que va canviant.
Amb aquesta pel·lícula, però, hem vist que la societat i el que digui aquesta no és el més important. Per sobre de tot estem les persones, i les persones som individuals una per una. Per tant hem d'intentar ser nosaltres i no ser el que la societat vulgui que siguem. Sempre, això si, sense intentar ser més que ningú.

SEMINARI i TIC units per a una bona causa

Dimarts passat ,a seminari, vàrem començar amb un conte que ens va explicar la Laia. Aquest conte tractava de la part negativa que pot tenir portar una rutina. Nosaltres , els humans, necessitem descobrir noves coses, noves emocions, nous sentiments, noves experiències. I la rutina no ens ho permet. Per explicar-nos-ho va utilitzar un conte molt original i emotiu que tractava d'una manera molt original tots els sentiments negatius. L'odi, la vergonya, la venjança,... On tots ells volien destruir a la mort d'una vegada per totes. Però tot i així no ho aconseguien mai. I de cop i volta, la rutina va aparèixer per a destruir-la, i ho va aconseguir sense cap mena de dificultat.

D'aquesta manera ens n'adonem com el fet de fer una cosa dia rere dia, no vol dir que estiguem endinsats en una rutina, si nosaltres transformem aquesta cada dia en una experiència diferent.

Seguidament, vàrem començar amb els exposicions dels nostres mokie makers sobre la setmana d'activitats. Tots ells eren molts semblant, però cap era igual. Cadascú va utilitzar diferents maneres de mostrar el que havía fet i sentit durant la setmana d'activitats. D'aquesta manera, vam poder comprovar la varietat que se'ns mostra a l'hora d'explicar una mateixa cosa.
La Paula ens va felicitar per el nostre treball, i per a mi això va ser un factor molt important.
Ens porten dient que els nens necessiten l'aprovació i el reconèixement dels seus mestres al llarg de tota la seva evolució, però crec que ,això, no només és qüestió de nens/es.

A continuació us penjo el video que vam fer la Sílvia i jo per al setmana d'activitats extraordinàries:




I per últim, vam acabar el dia de seminari amb una activitat d'actualitat educativa. La Marta i la Mónica van exposar una notícia que havía sortit fa poc al diari. En aquesta es deia que un pare d' una alumna havía denunciat al seu mestre per haver castigat a la seva filla de cara a la pared i per haver-la humiliat davant de tota la classe per no haver fet els deures. Un cop explicada la notícia ens van fer col·locar-nos en grups de 3 i 4 persones , on cada grup tenia un paper. Uns erem els pares, els altres el professors i per últim els alumnes. Tots havíem de posar-nos en situació com si aquesta notícia ens hagués afectat directament a nosaltres. Així, haviem de respondre a un seguit de preguntes segons el nostre paper.
Va ser una notícia molt interessant i va donar molt de sí per a crear un debat entre nosaltres.

La frase més important del seminari ,segurament, va ser la que va dir la Paula sobre nosaltres. No recordo ben bé el que deia però feia referència al nostre esforç i la nostre dedicació a l'hora de fer l'activitat de la setmana extraordinària.

JCLIC!

El jclic és un dels programes més dinàmics que hem fet fins ara. Hem aprés a crear noves activitats a través de les TIC, on el nen/a el que fa és interactuar i aprendre a través de l'ordinador, amb jocs i exercicis que fan que el nen comenci a desenvolupar-se en el món de l'informàtica.

A través d'aquest programa, a més a més, hem pogut comprovar com a partir d' un seguit d'activitats nosaltres podíem adequar-les a les necessitats del nen/a, segons el seu nivell, i com podem modificar el que volem que surti o no en pantalla.
Els nens han de començar a conèixer el món de les comunicacions, i crec que aquesta és una de les millors maneres possibles que hi ha. No solament pel fet què el nen està jugant, sinó perquè a nivell del professorat també permet realitzar activitats totalment personalitzades per a cada tipus de nen/a.

Per acabar, cal dir que no ha estat una tasca fàcil, però que ha merescut molt la pena realitzar-la perquè el resultat s'ho val.

La Gina i jo hem triat el tema de el reciclatge perquè pensem que és un tema que és molt interessant, i més ara que sembla que el canvi climàtic ens afecta amb més força. El que hem intentat és que nens de 5 a 7 anys aprenguin a distingir quins són els diferents contenidors, quins són els colors que s'utilitzen per al reciclatge, i sobretot que aprenguin què és el que va a cada contenidor, per tal que comencin a agafar una costum de reciclar a casa seva i de concienciar-se de que és molt important per a tots.
Hem utilitzat des de puzzles, fins a sopes de lletres per tal de crear un joc una mica més dinàmic i divertit.

Aquest és l'enllaç al nostre JCLIC : EL RECICLATGE






Espero que el disfruteu!