A partir de la cultura lliure entenem el concepte de unió, on tothom pot passar-se informació entre ells i sobretot on tothom , sigui d'on sigui, pugui accedir a tota la informació que necessiti. Es parla de cultura lliure a nivell de globalització. És el fet de permetre que no hi hagi cap mena de prohibició ni dificultat a l'hora d'utilitzar els programes o a l'hora d'obrir els arxius segons el programa amb el que ha estat creat. I com molt bé diu la paraula, també dóna molta llibertat a l'usuari.
També, i segurament és un dels punts més importants de la cultura lliure és que ja que estem anant cap a un món on les persones cada vegada més es relacionen a través dels ordinadors i es traspassen l'informació a través d'aquest, el que fa la cultura lliure és permetre a tothom qui vulgui fer canvis en el software de a través del accès al codi font. En casos anteriors nosaltres no podíem saber quin era el codi font del programa, però amb aquest nou programari el que intenten és que a través d'aquest codi font que està a l'abast de tothom hi pugui haver millores i fins i tot canvis per tal de modificar-lo a la nostre manera. Així, si podem accedir a un programa lliure que té alguna mena d'error i sabem com sol·lucionar-lo, podem fer-ho.
I ,tots nosaltres, encara que molts no ho sapiguem hem entrat ja en un software lliure a l'hora ed contectar-nos a la red per cercar informació.
El que fa el software lliure és permetre la ciruculació i intercanvi d'informació a través de tot el món independentment de l'aplicació que s'utilitzi.
Un dels exemples de navegadors d'internet amb un software lliure serien per exemple Mozilla. I un sistema amb un software lliure seria el de Linux.
Per tal d'entendre una mica més que era el software lliure vam haver de fer una mena d'activitat on se'ns proposaven un seguit de situacions. Nosaltres havíem de decidir quina era la més adecuada i correcte segons el programari lliure, i quina trencava amb les seves recles o prioritats.
Les opcions eren les següents i de cadascuna he raonat perquè hem semblava la més correcte o la més incorrecte.
En primer lloc escolliria l'opció C. Per a mi aquest seria l'error més greu que trencaria amb tots els aspectes del programari lliure. En aquest cas el professor esta donant unes pautes de quin servei s'ha d'utilitzar i a més a més quina versió. Per al software lliure el fet de imposar quin ha de ser el programa que s'ha d'utilitzar per a realitzar qualsevol activitat esta totalment fora dels seus principis. Per tant només podràn utilitzar aquest programa ( amb versió del 2007) tots aquells alumnes que en siguin usuaris, tots els demés no podran accedir a totes les particularitats del domcument. En aquest cas segurament el professor s'enduria una bona escarmentada al veure que la majoria dels seus alumnes no han pogut realitzar aquesta activitat que ell demana.
En segon lloc triaria l'opció A perquè trenca amb l'opció de llibertat de la que parla el software lliure. Tot i que aqui no hi entrin en joc els ordinadors el fet de obligar a uns nens a portar un model específic de bambes els impedeix ser lliures i per tant comprar-se en aquest cas les bambes que vagin més amb el seu estil o tipologia de peu. Els pares vindrien a queixar-se amb professor de la seva autoritat a l'hora de tancar-se només a un model de bambes sense valorar que n'hi han moltissimes al mercat que són igual o millors que les que ell demana. El que ell provoca és el no descobriment de coses noves.
El tercer cas seria l'opció B. El fet de demanar que ho facin amb un cercador com és google tampoc és del tot incorrecte, però si el fet de deman'ls-hi que ho facin escrivint el que troben al word. D'aquesta manera els hi està dient que cal que utilitzin Microsoft i segurament no tothom tindrà aquest servei instal·lat. Microsoft normalment té moltes contradiccions a l'hora d'entendre's amb els programaris lliures, perquè és com demanar al teu rival que es torni el teu aliat. En aquest cas l'error estaria en demanar que utilizin microsoft sabent que hi ha altres maneres de fer-ho a través d'altres programes més innovats.
I per últim, i com a opció que crec que és l'única correcte és la D. En aquest cas el professor no està decidint ni quina postal han d'escollir els nens ni tampoc quin tipus de fotografia s'ha de triar per tal de que estigui licenciada. Si esta a la venda vol dir que el seu autor ha decidit que se'n pot fer un ús d'aquesta i que la seva compra és del tot legal. Per tant no hi haura d'haver cap mena de inconvenient en que els nens es decidissin per una postal ( la que més els hi agradés) i la portessin als pares. És un bona manera perquè per ells mateixos ja comencin a escollir que és el millor per ells o inclús a treure conclusions personals ( de l'estil: aquesta li agradar al meu pare? És massa gran?, etc...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada